I ARA
El llamp de mitja tarda.
L’esclat al mig del cor.
El tro, terrible.
Les llàgrimes del plor.
I ara,
El mar seré es maregassa.
La calor es fred punyent.
La calma es tramuntana.
El dia es negra nit.
I ara,
El present no es res.
Les mans tremolen.
Els peus sense camí.
El cor a contracor.
I ara,
El mar, no diu res,
El vent, no diu res,
La terra, no diu res.
El silenci, no diu res.
I ara,
Miro al cel i li pregunto per què?
Els núvols no em responen.
El sol no em respon
L’aire no em respon.
I ara,
La llarga nit.
El plor esgotat.
El son absent.
El sospir inacabable.
I ara,
La lluna, mes blanca.
La lluna, mes gran.
La lluna bressola l’ànima.
L’ànima que ha fugit.
Com fuig el temps!
viernes, noviembre 03, 2006
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario