Com acostar-me a tu?

Com acostar-me a tu?
Com acostar-me a tu i dir el que no puc dir?
Com acostar-me a tu i riure junts?
Com acostar-me a tu i compartir?
Com acostar-me a tu i donar llum als nostres ulls?
Com acostar-me a tu i caminar?
Com acostar-me a tu i somiar?
Com acostar-me a tu i no ferir?
Com acostar-me a tu i seguir estimant?
Com acostar-me a tu i no ensorrar la vida?
Com acostar-me a tu i fer cami i tots junts anar mes lluny?

I ARA

El llamp de mitja tarda.
L’esclat al mig del cor.
El tro, terrible.
Les llàgrimes del plor.

I ara,
El mar seré es maregassa.
La calor es fred punyent.
La calma es tramuntana.
El dia es negra nit.

I ara,
El present no es res.
Les mans tremolen.
Els peus sense camí.
El cor a contracor.

I ara,
El mar, no diu res,
El vent, no diu res,
La terra, no diu res.
El silenci, no diu res.

I ara,
Miro al cel i li pregunto per què?
Els núvols no em responen.
El sol no em respon
L’aire no em respon.

I ara,
La llarga nit.
El plor esgotat.
El son absent.
El sospir inacabable.

I ara,
La lluna, mes blanca.
La lluna, mes gran.
La lluna bressola l’ànima.
L’ànima que ha fugit.

Com fuig el temps!