La plaça resta a les fosques, se sent la remor de les paraules de la por, de la incertesa, misteri, la llum del rellotge de l'església es la referència, agafat fort al meu braç... no et deixis anar.... de sobte un misto il·lumina un punt indeterminat, la musica guanya a la remor de la gent, mes llumetes es transformen en espurnes ben visibles que comencen a voltar, la musica no para, ... volta!! volta!! no et deixis anar... busquem el foc, es darrere...no es davant, ei també ni ha a la dreta... collons!!!! volta!!!! mes foc!!! el fum s'enlaira, el rellotge de l'esglesia es difumina ... desapareix... no, no es al darrere, ara es al davant, volta!!! salta!!! respirem...el gust de la pólvora entra a la gola, als pulmons, tot es dins el meu cos, ara salto!! ara dono voltes!!! el rellotge... es a dalt..uffff!!!! hòstia, un espetec, un altre, m'ha petat al darrere, tambe al davant, volts!!! salts!!! peta tot pet tot arreu...no et deixis del meu braç...; m'ha petat a l'orella, no hi fa res... tot ho porto a dins, res no m'afecta, soc una espurna, soc un foc, soc un espectec, soc musica, soc fum, respiro, mes pólvora, no hi fa res, ... sembla que nomes en peten dos o tres, ara un altre, la musica no para, n'ha petat un altre, s'encenen els llums de la plaça, para la musica... cares negres, rialles blanques per on s'escapa l'ultim reducte de la por.... el rellotge..... l'eternitat son tres minuts o quatre...que ha passat??? sembla que alguna cosa resta dintre meu ... crec que per sempre, ... enguany, aquesta, ha estat la meva Patum.
I la teva?
La Patum 2.006
No hay comentarios:
Publicar un comentario