La dona, mirava el rellotge il·luminat per el sol de la tarda que entrava per la finestra, quan va sentir la veu eixerida de la seva neta:
- Iaia, el teu rellotge es molt maco però, per molt que me’l miro, no l’entenc de res.
La iaia se la va mirar amb tendresa i va dir-li:
- Es que aquest rellotge es especial. Tu també en tens un com aquest, aviat el veuràs; encara tens que créixer una mica mes.
- Però, com saps l’hora que és? No te agulles, i tampoc te números- va dir la nena-.
- Tens raó, però, els rellotges que tenen números i agulles només marquen la mesura del temps.
- I els nostres rellotges que marquen? Va preguntar la nena.
- Doncs marquen les oportunitats aprofitades, la bellesa admirada, la realitat dels somnis, els reptes superats, els misteris descoberts, les promeses complertes, la tristor superada.
La neta la mirava amb uns ulls clars i brillants, ben oberts.
- Els nostres rellotges –va continuar la iaia- ens marquen el privilegi d’estimar, la lluita contra la injustícia; la superació de la por, el domini de la tragèdia. Però també li tens que donar corda.
- Com ho de fer? Va preguntar la neta.
- Es mes fàcil del que sembla: li has de donar corda vivint els teus somnis, admirant la bellesa, afrontant els reptes, superant les tristors, guanyant-te la felicitat, fruint de l’amor; acceptant l’aventura de la vida i superant la tragèdia de la vida.
La nena es va atansar a la iaia i va dir-li:
- Iaia, ara ja veig el meu rellotge, però es molt petit.
- No t’amoïnis, l’aniràs veient cada dia mes gran.
- Iaia, ara també entenc el teu rellotge i hi veig tot el que has dit.
Es va abraçar a la iaia i, a cau d’orella, va dir-li-:
- El que mes hi marca es felicitat!
- I jo, també puc veure el teu: i el que mes hi ha es amor!
Mentre es feien un petó, tendre, suau, la iaia va mirar l’horitzó.
La posta de sol il·luminava les llàgrimes que mullaven els cabells de la nena.
Feliç, la iaia, va aturar el seu rellotge.
Amb tota humilitat, ho dedico a la meva amiga Ester i a tota la seva família.
Lluis Miret (Maig 2007)
martes, mayo 15, 2007
Suscribirse a:
Entradas (Atom)