Inesperadament el fort sol del mes d'agost va desapareixer i l'aigua, pulveritzada, va deixar el carrer brillant; les lloses del terra es van convertir en miralls de les cases, blanques, inmaculades.
Ja pasada la tempesta, era inevitable gaudir de la humida fresca de l'entorn, caminant amunt i avall, pels carrers costeruts, amb flors a les finestres i sota un cel gris, i llavors, en una petita placeta va sorgir la magia, i el ball i el picar de mans va brollar de l'ànima; l'aigua havia donat vida a un sentiment adormit.
Va ser breu, .... intens, ... molt intens, però va restar inmortalitzat, un moment que ja no es repetirà, pero jo no oblidaré la imatge real en aquella placeta d'un poble d'Andalusia.
Ja pasada la tempesta, era inevitable gaudir de la humida fresca de l'entorn, caminant amunt i avall, pels carrers costeruts, amb flors a les finestres i sota un cel gris, i llavors, en una petita placeta va sorgir la magia, i el ball i el picar de mans va brollar de l'ànima; l'aigua havia donat vida a un sentiment adormit.
Va ser breu, .... intens, ... molt intens, però va restar inmortalitzat, un moment que ja no es repetirà, pero jo no oblidaré la imatge real en aquella placeta d'un poble d'Andalusia.
